Análisis de un entorno tecnológico diseñado durante la pandemia para fomentar la autorregulación del aprendizaje en educación preuniversitaria

Autores/as

  • Carlos González Colegio Nuestra Señora de Montesión (España)

DOI:

https://doi.org/10.21556/edutec.2022.80.2515

Palabras clave:

aprendizaje autorregulado, COVID, entornos enriquecidos por tecnología, Bachillerato, pre Universitario

Resumen

En marzo de 2020 se decreta el confinamiento con el cierre de todos los centros educativos españoles. Esta situación provoca que los centros tengan que idear metodologías para implantar el aprendizaje a distancia. El presente artículo se centra en la Etapa de Bachillerato de un centro de Baleares, que cuenta con 300 alumnos/as  y 20 profesores/as.

En este artículo se muestran los resultados de un estudio realizado, que se centra en identificar y realizar un análisis mixto, a través de la metodología de estudio de caso de tipo intrínseco, los elementos de la autorregulación del aprendizaje favorecidos por el entorno enriquecido por tecnología implementado durante el confinamiento, debido a la COVID.

Los resultados y la discusión de los mismos permiten establecer los elementos, herramientas y metodologías del entorno diseñado que han influido sobre la autorregulación del aprendizaje del alumnado: el papel del docente, la actitud del alumnado y sus expectativas de autoeficacia, la planificación estratégica y las herramientas que permiten la interacción social y la reflexión en común.

Estos mismos resultados, han servido para establecer las pautas de una metodología que permita favorecer dichos aspectos una vez finalizado el confinamiento.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Azevedo, R., Moos, D. C., Greene, J. A., Winters, F. I., y Cromley, J. G. (2008). Why is externally-facilitated regulated learning more effective than self-regulated learning with hypermedia? Educational Technology Research and Development, 56, 45-72.

Barceló, R. (2019). L'experiència de Mira, Monti-sion imaginant, renovant l'aprenentatge. Anuari de l'Educació de les Illes Balears. En Ll. Ballester (Ed.), Anuari de l'educació de les Illes Balears 2019 (pp. 308-315). Palma, España: Fundació Guillem Cifre de Colonya

Barge, S. (2010). Principles of Problem and Project Based Learning - The Aalborg PBL Model. Aalborg University, 24.

Bartholomew, S. R., Reeve, E., Veon, R., Goodridge, W., Lee, V., y Nadelson, L. (2017). Relationships between access to mobile devices, student self-directed learning, and achievement. Journal of TechnologyEducation, 29(1), 2–24.

Boekaerts, M. (1999). Motivated learning: Studying student situation transactional units. European Journal of Psychology of Education, 14(1), 41-55. doi: 10.1007/bf03173110

Borkowski, J. G., Chan, L. K. S., y Muthukrishna, N. (2000). A process-oriented model of metacognition:Links between motivation and executive functioning. In G. Schraw & J. C. Impara (Eds.), Issues in themeasurement of metacognition (pp. 1–42). Lincoln: Buros Institute of Mental Measurements

Conselleria d'Educació, Universitat i Recerca. (2020). Instruccions per adequar els criteris de promoció i titulació dels alumnes de l'educació secundària obligatòria i del batxillerat de les Illes Balears com a conseqüència de l'Ordre EFP/365/2020, de 22 d'abril, per la qual s'estableixen el marc i les directrius d'actuació per al tercer trimestre del curs 2019-2020 i l'inici del curs 2020-2021, davant la situació de crisi ocasionada per la COVID-19. Recuperado el 01 de Febrero de 2022 de: http://www.caib.es/eboibfront/ca/2020/11164/633861/resolucio-del-conseller-d-educacio-universitat-i-r

Ferretti, R. P., y Okolo, C. M. (1996). Authenticity in learning: Multimedia design projects in the social studies for students with disabilities. Journal of Learning Disabilities, 29(5), 450-460.

García, M.I., Sánchez M.F. y Risquez, A. (2016). Estrategias de Aprendizaje y Autorregulación Motivacional. Identificación de Perfiles para la Orientación de Estudiantes Universitarios de Nuevo Ingreso. Revista iberoamericana de diagnóstico y evaluación psicológica, 41(1), 39-57.

Gebre, E., Saroyan, A. y Bracewell, R. (2014). Students' engagement in technology rich classrooms and its relationship to professors' conceptions of effective teaching. British Journal of EducationalTechnology, 45(1), 83-96.

Lai, C. L., Hwang, G. J., y Tu, Y. H. (2018). The effects of computer-supported self-regulation in science inquiry on learning outcomes, learning processes, and self-efficacy. Educational Technology Research and Development, 66(4), 863–892.

Mooij, T. (2007). Design of educational and ICT conditions to integrate differences in learning: Contextual learning theory and a first transformation step in early education. Computers in Human Behavior, 23(3), 1499-1530.

Mooij, T., y Smeets, E. (1999). Time on task, interaction, and information handling in multimedia learning environments. Journal Educational Computing Research, 21(4), 487-502.

Nguyen, D. M., Hsieh, Y.-C., y Allen, G. D. (2006). TheImpact of Web-BasedAssessment and PracticeonStudents' MathematicsLearningAttitudes. Journal of Computers in Mathematics and ScienceTeaching, 25(3), 251-279.

Panadero, E, y Tapia, J.A. (2014). ¿Cómo autorregulan nuestros alumnos? Revisión del modelo cíclico de Zimmerman sobre autorregulación del aprendizaje. Anales de Psicología, 30(2),450-462.[fecha de Consulta 21 de Agosto de 2020]. ISSN: 0212-9728. Disponible en: https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=167/16731188008

Pintrich, P.R. (2000). The role of goal orientation in self–regulated learning. En M. Boekaerts, P.R. Pintrich y M. Zeidner (Eds.), Handbook of self–regulation (pp. 451–502). Academic Press.

Ravitz, J. ,y Blazevski, J. (2014). Assessing the Role of Online Technologies in Project-based Learning. Interdisciplinary Journal of Problem-Based Learning, 8(1).

Schiefele, U. y Pekrun, R. (1996). Psychologische Modelle des fremdgesteuerten und selbstgesteuerten Lernens. In F. E. Weinert (Hrsg.), Enzyklopädie der Psychologie. Band 2: Psychologie des Lernens und der Instruktion (S. 250–278). Göttingen: Hogrefe.

Stake, R. E. (2005) Investigación con estudio de casos. Madrid: Morata.

Winne, P. H., y Hadwin, A. F. (1998). Studying as self-regulated learning. In D. J. Hacker, J. Dunlosky, & A. C. Graesser (Eds.), Metacognition in educational theory and practice (pp. 277–304). Lawrence Erlbaum Associates Publishers.

Yin, R. (1989) Case Study Research. Design and Methods. London, SAGE.

Zimmerman, B.J. (1989). A social cognitive view of selfregulated academic learning. Journal of Educational Psychology, 81(3), 329-339

Zimmerman, B. J. (2000). Attaining self-regulatedlearning: A social-cognitiveperspective. In M. Boekaerts, P. Pintrich, & M. Zeidner (Eds.), Handbook of self-regulation (pp. 13–39). San Diego, CA: AcademicPress

Zimmerman, B. J., & Moylan, A. R. (2009). Self-regulation: Where metacognition and motivation intersect. In D. J. Hacker, J. Dunlosky & A. C. Graesser (Eds.), Handbook of Metacognition in Education (pp. 299- 315). New York: Routledge.

Descargas

Publicado

28-06-2022

Cómo citar

González, C. (2022). Análisis de un entorno tecnológico diseñado durante la pandemia para fomentar la autorregulación del aprendizaje en educación preuniversitaria. Edutec, Revista Electrónica De Tecnología Educativa, (80). https://doi.org/10.21556/edutec.2022.80.2515

Número

Sección

Sección general